Ja podeu visitar el passeig de les preguntes...

Diumenge al migdia vam inaugurar el passeig de les preguntes. Mica en mica l'anirem condicionant perquè sigui un espai de reflexió i de pausa, amb alguns bancs i preguntes escampades. Però ja hi podeu trobar una llibreta on deixar-hi les vostres preguntes... També ho podeu seguir des de twitter...

Quin valor (importància, utilitat...) tenen les nostres preguntes?
— passeig de preguntes (@poupreguntes) December 8, 2013

Què fem quan no pensem?
— passeig de preguntes (@poupreguntes) December 17, 2013

Crònica fotogràfica de la matinal d'avui a can Moragues

En Ferran, mentre tancàvem portes i passàvem balanç de l'activitat d'aquest matí, m'ha recordat la seva dèria de fer crònica de les vivències: la importància d'expressar amb paraules allò viscut. Hem quedat que ja no us deixarem marxar cap més dia sense que algú faci de cronista de la jornada (per alguna cosa ha de servir tenir aquest blog obert...).
Us deixo quatre moments d'avui: hem jugat a pintar i a recuperar pintures i llibretes... però sobretot em quedo amb l'energia; hi corria energia, molta energia, aquest matí de novembre a can Moragues.

Primera sessió del joc de pintar

Dissabte 23 de novembre (10-13 h)
Es demana l'assistència d'adults i d'infants (set de cada, per anar bé).
No cal dur res més que ganes de pintar jugant.
Hi haurà tot el material necessari.
Ni exposarem la feina feta, ni la comentarem, ni ens l'emportarem a casa...
"L'art de pintar és per als artistes; el joc de pintar és per a tots els altres".


 

El joc de pintar

Diumenge 10 de novembre, a les 11 h, ens trobarem a can Moragues per començar a adequar un espai (un closlieu) per a experimentar-hi el mètode pictòric de la formulació, d'Arno Stern.




Si us ha interessat la síntesi de la conferència "Ni art, ni infantil", aquí la teniu sencera...

El futur energètic de Catalunya (dissabte, 19 d'octubre)

I CICLE DE PONÈNCIES A CAN MORAGUES

LA BONA GESTIÓ DE L'ENERGIA:
CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Tercera ponència
El futur energètic de Catalunya,
cap a una descentralització del sistema elèctric

a càrrec del Sr. Frederic Ximeno, biòleg i urbanista, director d'innovació de
Ramon Folch i Associats SL, i director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2006-2010)

Posteriorment, es realitzarà entre els assistents que ho desitgin,

l’anàlisi de la Proposta energètica per a una Catalunya independent (ENERCATIN)

Dia i hora: Dissabte 19 d'octubre de 2013, d’11 a 13 h

Lloc: Can Moragues (Ctra. Santa Coloma km 21,3. Riudarenes)

Assistència lliure (amb aportació econòmica voluntària)

Hi col·labora: NO a la MAT Selva

Som Energia (dissabte, 12 d'octubre)

I CICLE DE PONÈNCIES A CAN MORAGUES

LA BONA GESTIÓ DE L'ENERGIA:
CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Segona ponència Cooperatives de consum i producció d'energies renovables,
el cas de Som Energia

a càrrec del Sr. Marc Roselló Casas, membre de Som Energia,
responsable de serveis als socis i projectes

Posteriorment, entre els assistents que ho desitgin, es realitzarà una

alta de socis col·lectiva a Som Energia i un canvi de comptadors per a
un nou model energètic (Cal portar: factura de la llum i número de compte bancari.)

Dia i hora: Dissabte 12 d'octubre de 2013, d’11 a 13 h

Lloc: Can Moragues (Ctra. Santa Coloma km 21,3. Riudarenes)

Assistència lliure (amb aportació econòmica voluntària)

Hi col·labora: NO a la MAT Selva

"El decreixement és inevitable" (Jordi Solé Ollé)

Ahir dissabte es va iniciar el I Cicle de ponències a can Moragues (La bona gestió de l'energia: Cap a la sobirania energètica), amb la conferència Crisi energètica i esgotament d'un paradigma: cap on volem anar?, a càrrec del Dr. Jordi Solé Ollé, investigador del departament d'Oceanografia Física de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) i membre de l'Oil Crash Observatory.

Cap a la sobirania energètica

I CICLE DE PONÈNCIES A CAN MORAGUES

LA BONA GESTIÓ DE L'ENERGIA:
CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Primera ponència Crisi energètica i esgotament d'un paradigma: cap on volem anar?

a càrrec del Dr. Jordi Solé Ollé, investigador del departament d'Oceanografia Física
de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) i membre de l'Oil Crash Observatory

Posteriorment, entre els assistents, es plantejarà la creació d’un equip de treball que estudiï les necessitats energètiques de la comarca de la Selva i proposi alternatives de generació i consum amb l’aspiració de sobirania energètica

Dia i hora: Dissabte 5 d'octubre de 2013, d’11 a 13 h

Lloc: Can Moragues (Ctra. Santa Coloma km 21,3. Riudarenes)

Assistència lliure (amb aportació econòmica voluntària)

Hi col·labora: NO a la MAT Selva

Jordi Pigem inaugura l'ÀGORA de canMoraguesMMXII

ÀGORA amb en Jordi Pigem
“Del consumisme a la sostenibilitat, cap a una nova realitat” 
Can Moragues, dissabte 13 d’abril de 2013, de 11 a 13 h


La nova realitat, el nou llibre de Jordi Pigem és una excusa i una oportunitat per a inaugurar l’activitat reflexiva i de diàleg amb personatges que proposen futur a canMoraguesMMXII. Us proposem un debat relaxat i personal amb l'autor del llibre i tots aquells qui hi vulgueu assistir, en relació amb la crisi ecològica, el model consumista i la sostenibilitat.

Jordi Pigem és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi "El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència". Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el premi de Filosofia de l’IEC, i el 2006 el premi d'assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network. Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. És també autor de diversos llibres dels quals en destaca Bona crisi: Cap a un món postmaterialista (Ara llibres), Qüestió de valors, del consumisme a la sostenibilitat (Edicions Tres i Quatre) i La nova realitat, de l’economicisme a la consciència quàntica (Kairós).

Si no l'heu vist encara, aquí teniu l'entrevista del Singulars que en Jaume Barberà li va fer abans de Nadal. Per situar-nos i començar a reflexionar sobre aquesta nova realitat que ens proposa...


 

Riudarenes és un jardí!

En Ferran està treballant en aquest blog (Riudarenes és un jardí) sobre la flora als boscos i als marges de Riudarenes. Tothom que hi estigui interessat està convidat a participar-hi.

Obrim debat (dissabte 9 de febrer, 12-14 h)

Homenatge a Catalunya II (Més enllà de la crisi)

Es tracta d'un documental sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Una història d'històries que teixeixen xarxes i que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.

“Homenatge a Catalunya II” és un documental que forma part d’una investigació acadèmica sobre noves cultures econòmiques, noves formes de viure i d’entendre l’economia, realitzat per l’IN3, l’Institut de Recerca de la Universitat Oberta a Catalunya, l'any 2010.
S'hi estudia l’impacte social de les economies que no segueixen els patrons del mercat, on els beneficis són la prioritat, i que tenen com a objectiu la satisfacció de les necessitats i els desitjos de les persones.

Dura una hora, però val molt la pena. Sobretot per adonar-nos que l'aire que es respira a can Moragues no és estrany. I ens dóna moltes pistes per on podem continuar.  

Dissabte, 9 de febrer, a les 12 h, el passarem i debatrem plegats a la flamant sala de reunions de can Moragues.

 

El conseller Santi Vila ja coneix can Moragues

Dissabte passat vam poder explicar el nostre projecte al conseller de Territori i sostenibilitat, Santi Vila. Podeu sentir-lo i veure'l en aquest parell de vídeos de l'Agència Catalana de Notícies (que va venir a cobrir informativament la visita) i en aquestes vuit fotografies.

De què vols que parlem a can Moragues?

Ahir, dijous 17 de gener 2013, va sortir al Punt, aquest article de Ramon Sargatal titulat "Alternativa Emys":

Ara que les corrupteles polítiques ja puden de debò i fan veritable mal d'ulls, potser ha arribat el moment de concentrar els sentits en les flors que neixen enmig del femer. Ara que els barruts que privatitzen diners públics ja semblen envoltar-nos, potser és l'hora que ens fonguem entremig dels ciutadans generosos que converteixen en públics els seus patrimonis privats. Ara que ja ens eixorden les piruetes dialèctiques d'uns dirigents veterans que ni posats en evidència pensen dimitir dels seus càrrecs, tan llustrosos, parem l'orella al silenci de tots aquests joves que no necessiten cap filigrana per trobar unes hores de lleure dedicades anònimament a la comunitat. Proclamem-ho alt i clar: està pujant una lleva ciutadana que és un model de compromís i excel·lència. En volen un exemple? La Fundació Emys de Riudarenes, una ONG que amb un mínim d'estructura professional aplega voluntaris lliurats a la gestió del patrimoni natural. Cadascú ho fa des de la seva especialització d'estudis o de feina, amb una jerarquia mínima i amb plena autonomia d'actuació. La llavor va germinar gràcies a l'empenta del Dr. Santiago Massot, la generositat d'un propietari, Pere Vila, i l'entusiasme d'un grup de joves estudiosos del patrimoni natural del seu poble. El fet d'haver descobert una població de tortugues autòctones (l'Emys orbicularis) els va impulsar a una campanya d'estassada de basses durant els caps de setmana per tal de protegir l'espècie. Amb el temps aquells nois inexperts han esdevingut naturalistes, biòlegs, científics i han decidit no dimitir del servei públic que s'havien autoimposat. Avui són una quarantena de voluntaris que menen projectes interessantíssims sobre biodiversitat, agricultura ecològica, turisme sostenible, consum de productes naturals.... Pausadament. Continuen trobant-se els caps de setmana, si cal per estassar basses i també per acabar la restauració de can Moragues, una finca entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, donada a la Fundació Emys. El seu director, Marc Vilahur, m'informa que a l'abril ja hi faran el primer cicle de xerrades de formació ciutadana. Ara que ja sabem que l'alta velocitat ens posa les destinacions a molt poca estona comencem a aprendre novament el pas segur i honest de la tortuga quan deixa enrere el punt de partida.

Avui, divendres 18 de gener de 2013, Vilaweb publica aquest article de Xavier Garcia titulat "Refer voluntàriament el que han desfet els professionals":

No hi ha més remei que aferrar-se a les evidències, volgudament complicades pels nostres planificadors. Durant vint-i-cinc anys hem viscut l’apogeu de la màquina industrial i de la industrialització de les necessitats primàries, així com de necessitats de les que podíem perfectament prescindir, sense caure en la caverna com tant sovint s’ha dit.

Tota aquesta inflació objectual —que va paral·lela a la inflació econòmica i, en definitiva, a l’atur— ha estat alimentada per un exèrcit d’assalariats de coll blanc encarregats de difondre el benestar del creixement industrial i d’aplicar les teràpies correctores que el sistema, indubtablement, havia de produir al cos social. Eren els professionals els que sabien i decidien sobre unes masses urbanes que, per excessives, podien fer molt poc per a escapar a la tirania del bombardeig del consum, de la informació i de la velocitat.

Tots, consumidors i consumits, devoradors de Natura i devorats per l’artifici, érem víctimes, i alhora còmplices, de cada nou invent del sistema, a qui acompanyava indefectiblement l’aparell corrector de les disfuncions ja previstes, amb la qual cosa la bola no feia més que incrementar-se. Ara vivim l’estrall d’aquesta explosió.

Això vol dir: no hi ha teoria unificadora que salvi per si sola. Això també vol dir: cal refer (tornar a cosir) el teixit popular desfet per la intoxicació dels professionals, i els únics que poden fer-ho voluntàriament, és a dir, volent-ho, és la part del poble que s’ha espolsat el jou de l’alienació. Arreu del món ja són deu milions de persones que treballen en organitzacions no governamentals en favor de la simplicitat, l’autosuficiència i el creixement orgànic.


Entre els dos articles, però, hi ha trenta anys de distància. L'article de Xavier Garcia va ser publicat al número 2 de la revista Via fora! (primavera de 1984). Esgarrifa. Som on érem fa trenta anys? La lleva de l'alternativa... és urgent! Què deu fer i pensar avui el seu autor. L'he buscat i trobat a la xarxa (avui tenim xarxa). Potser el podem convidar al cicle de xerrades d'aquesta primavera.

I tu, qui vols convidar, de què vols parlar...?