De què vols que parlem a can Moragues?

Ahir, dijous 17 de gener 2013, va sortir al Punt, aquest article de Ramon Sargatal titulat "Alternativa Emys":

Ara que les corrupteles polítiques ja puden de debò i fan veritable mal d'ulls, potser ha arribat el moment de concentrar els sentits en les flors que neixen enmig del femer. Ara que els barruts que privatitzen diners públics ja semblen envoltar-nos, potser és l'hora que ens fonguem entremig dels ciutadans generosos que converteixen en públics els seus patrimonis privats. Ara que ja ens eixorden les piruetes dialèctiques d'uns dirigents veterans que ni posats en evidència pensen dimitir dels seus càrrecs, tan llustrosos, parem l'orella al silenci de tots aquests joves que no necessiten cap filigrana per trobar unes hores de lleure dedicades anònimament a la comunitat. Proclamem-ho alt i clar: està pujant una lleva ciutadana que és un model de compromís i excel·lència. En volen un exemple? La Fundació Emys de Riudarenes, una ONG que amb un mínim d'estructura professional aplega voluntaris lliurats a la gestió del patrimoni natural. Cadascú ho fa des de la seva especialització d'estudis o de feina, amb una jerarquia mínima i amb plena autonomia d'actuació. La llavor va germinar gràcies a l'empenta del Dr. Santiago Massot, la generositat d'un propietari, Pere Vila, i l'entusiasme d'un grup de joves estudiosos del patrimoni natural del seu poble. El fet d'haver descobert una població de tortugues autòctones (l'Emys orbicularis) els va impulsar a una campanya d'estassada de basses durant els caps de setmana per tal de protegir l'espècie. Amb el temps aquells nois inexperts han esdevingut naturalistes, biòlegs, científics i han decidit no dimitir del servei públic que s'havien autoimposat. Avui són una quarantena de voluntaris que menen projectes interessantíssims sobre biodiversitat, agricultura ecològica, turisme sostenible, consum de productes naturals.... Pausadament. Continuen trobant-se els caps de setmana, si cal per estassar basses i també per acabar la restauració de can Moragues, una finca entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes, donada a la Fundació Emys. El seu director, Marc Vilahur, m'informa que a l'abril ja hi faran el primer cicle de xerrades de formació ciutadana. Ara que ja sabem que l'alta velocitat ens posa les destinacions a molt poca estona comencem a aprendre novament el pas segur i honest de la tortuga quan deixa enrere el punt de partida.

Avui, divendres 18 de gener de 2013, Vilaweb publica aquest article de Xavier Garcia titulat "Refer voluntàriament el que han desfet els professionals":

No hi ha més remei que aferrar-se a les evidències, volgudament complicades pels nostres planificadors. Durant vint-i-cinc anys hem viscut l’apogeu de la màquina industrial i de la industrialització de les necessitats primàries, així com de necessitats de les que podíem perfectament prescindir, sense caure en la caverna com tant sovint s’ha dit.

Tota aquesta inflació objectual —que va paral·lela a la inflació econòmica i, en definitiva, a l’atur— ha estat alimentada per un exèrcit d’assalariats de coll blanc encarregats de difondre el benestar del creixement industrial i d’aplicar les teràpies correctores que el sistema, indubtablement, havia de produir al cos social. Eren els professionals els que sabien i decidien sobre unes masses urbanes que, per excessives, podien fer molt poc per a escapar a la tirania del bombardeig del consum, de la informació i de la velocitat.

Tots, consumidors i consumits, devoradors de Natura i devorats per l’artifici, érem víctimes, i alhora còmplices, de cada nou invent del sistema, a qui acompanyava indefectiblement l’aparell corrector de les disfuncions ja previstes, amb la qual cosa la bola no feia més que incrementar-se. Ara vivim l’estrall d’aquesta explosió.

Això vol dir: no hi ha teoria unificadora que salvi per si sola. Això també vol dir: cal refer (tornar a cosir) el teixit popular desfet per la intoxicació dels professionals, i els únics que poden fer-ho voluntàriament, és a dir, volent-ho, és la part del poble que s’ha espolsat el jou de l’alienació. Arreu del món ja són deu milions de persones que treballen en organitzacions no governamentals en favor de la simplicitat, l’autosuficiència i el creixement orgànic.


Entre els dos articles, però, hi ha trenta anys de distància. L'article de Xavier Garcia va ser publicat al número 2 de la revista Via fora! (primavera de 1984). Esgarrifa. Som on érem fa trenta anys? La lleva de l'alternativa... és urgent! Què deu fer i pensar avui el seu autor. L'he buscat i trobat a la xarxa (avui tenim xarxa). Potser el podem convidar al cicle de xerrades d'aquesta primavera.

I tu, qui vols convidar, de què vols parlar...?