divendres, 5 d’octubre de 2012

Primera lliçó d'aprenentage per imitació

Benvolguts,


Dimecres per primer dia em vaig sentir plenament integrat en el procés de gestació de Can Moragues MMXII. Fins ara els conceptes sobrevolaven agitats el projecte i saltaven de ment en ment, de teoria en teoria sense poder nidificar en cap acció. I ens trobem a dimecres, un dia pesant, amb un cel brut de restes de núvols que difuminen la llum i maregen el cervell, un dia on la assistència de voluntaris al projectes a les 17.30h és minsa (erem 3 amb la novetat d'en Ruben) quan finalment es produeix el gran esdeveniment. Inicia la formació per imitació. L'Enric ens ensenya a desbrossar i a rasclonar com Deu mana i nosaltres entrem en la dinàmica cautelosos però excitats, il·lusionats però desconcertats. Al finalitzar la sessió a les 18.30h després d'haver ingerit un bon àpat de coneixement entro a la casa on l'Adri i en Toni munten el sistema elèctric, en Santi es dedica amb l'Enric a arrencar tot el que poden del jardí. L'Adri comenta que a ell no li fa especial il·lusió muntar sistemes elèctrics així que jo, ja embalat i sense control l'incito a que me n'ensenyi. Bé, aquí és on em vaig empatxar, entre caixes i fils de colors, vaig notar la sobredosi de coneixement que em pujava al cap i em feia del·lirar en un èxtasi elèctric. Avui estic de ressaca, però hem quedat que la pròxima habitació serà el meu niu, ja veureu com surten espurnes!

4 comentaris:

  1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  2. A mi també m'encanta, Toni. Molt. I em fa pensar que més que equips de voluntaris, el que hem d'anar fent són equips d'aprenents. El més important del que explica en Marc no és l'actitud de voluntariat sinó la d'aprenentatge. Anar a can Moragues, vol dir anar a aprendre, anar-hi amb actitud d'aprenent. Cadascú ha d'anar-hi a buscar què hi vol aprendre. I provar-ho.
    D'altra banda, també sospito que els grups d'aprenentatge hauran de ser molt reduïts... potser la parella mestre-aprenent (Enric-Marc per desbrossar; Adri-Marc per fer una instal·lació elèctrica...) és l'ideal.
    I finalment, les paraules, el diàleg com a punt de trobada. És vital que en Marc hagi fet l'entrada al bloc (que no es quedi la reflexió per a ell). És vital que en Toni manifesti la seva complicitat (que tampoc no se la quedi per a ell).
    Gràcies, Marc. Gràcies, Toni. Això rutlla. Rutlla molt més del que m'imaginava.

    ResponSuprimeix
  3. Si, es increible el que es pot arrivar a aprendre en poca estona, com diu en Marc a vegades arriva tanta informació de totes bandes que quedes empatxat jejeje pero empatxarte de coneixement no te preu.

    ResponSuprimeix