RELAT

Aquesta és la crònica d'una aventura de cooperació ciutadana per al bé comú, que es basa en vincular l'aprenentatge amb el treball per la via de l'interès, l'exploració i el joc (transitar pel costat impossible de les coses) i la diversitat (disciplines i edats). L'objectiu del relat és fixar (audiovisualment i per escrit), tan precisament com puguem, tota l'activitat que generi el projecte com a punt culminant de l'aprenentatge i com a fons documental futur. 



* * *

diumenge, 8 de desembre de 2013





El dibuix de l'Oriol, de diumenge passat, mentre inauguràvem el passeig de les preguntes i abans de la sessió de pintura, explica molt bé el nostre projecte. És jove i li agrada l'antigor, és dinàmic i constructiu però alhora respecte la pausa i el pòsit dels anys, és vital i no es fixa altres límits que els de la descoberta i la cooperació...





* * *


dissabte, 23 de novembre de 2013

En Ferran, mentre tancàvem portes i passàvem balanç de l'activitat d'aquest matí, m'ha recordat la seva dèria de fer crònica de les vivències: la importància d'expressar amb paraules allò viscut. Hem quedat que ja no us deixarem marxar cap més dia sense que algú faci de cronista de la jornada (per alguna cosa ha de servir tenir aquest blog obert...).
Us deixo quatre moments d'avui: hem jugat a pintar i a recuperar pintures i llibretes... però sobretot em quedo amb l'energia; hi corria energia, molta energia, aquest matí de novembre a can Moragues.










* * *



dissabte, 22 de setembre de 2012 

En aquest espai hi volem instal·lar una botiga d'alimentació ecològica... (en Marc ens explicarà com i per què). 




De moment, però, en Toni ens ha deixat aquest comentari:
Aquí us deixo una foto d'un bar creat amb elements reciclats, això està a barcelona al barri de sants; tot un exemple per al nostre futur bar de productes ecològics...

 

* * *


dissabte, 15 de setembre de 2012 (tarda)

El passat dissabte dia 15 de setembre vaig tenir ocasió d’assistir a un espectacle poc freqüent. Homes capaços de mirar sense rubor l’interior de les nostres tristes carns, hàbils manipuladors del sí i el no, del zero i l’infinit, impàvids conductors d’inquietants energies i obscures diferències de potencial, mans tan fines dibuixant camins que el mateix Hermes els hi hauria entregat confiat els seus alats peus es van encarar en silenci i en un ordre espontani a les velles parets d’una habitació de la casa coneguda com Can Moragues...

(M’avisen que no continuï per aquest camí –lírica hiperbòlica, diuen– i que vagi al gra)

Doncs bé, els fets són els següents: un grup d’homes i dona es van reunir a Can Moragues amb l’objectiu de condicionar una habitació per a usos no ben determinats. Una de les parets de l’esmentada habitació cridava l’atenció. El seu color gris verdós brut, la seva aparença inestable i la sospita de que estava profundament dormida i oblidada els va portar a la tàcita determinació d’esbrinar si potser hi havia alguna irregularitat en la seva construcció. De seguida que van començar a repicar el guix malmés que la recobria toscament es va confirmar el fonament de les sospites. Tènues presencies, unes amargues, altres com un fil de llum, i la majoria un breu fum-frustració s’amagaven entre les pedres del mur. En ser descobertes van contestar amb un tímid somriure d’excusa. Ràpidament tot-hom va comprendre que es tractava d’antics somnis d’antigues generacions de dones i homes. Què fer? Calia un pausada reflexió.



Nota: Sembla que quan tot va quedar en silenci i els treballadors havien marxat, de nit, un d’ells va tornar d’amagat i va continuar febrós, fins a l’extenuació, el diàleg amb les ombres del passat planificant.



* * *


dissabte, 15 de setembre de 2012 (matí)

Els darrers 7:13 de la reunió de treball per a l'elaboració de l'espot. Havíem començat veient un documental a casa l'Eva i l'Alejandro (els especialistes del microprojecte), vam continuar debatent l'impacte i el missatge que tindrà el vídeo, i vam acabar a l'habitació de can Moragues (que molt aviat estarà a punt per a reunions, xerrades, tallers...) concretant la primera trobada de portes obertes.



En(raonar), consensuar, acordar... una pràctica clau de l'experiència d'aquest projecte que avança amb força.




* * *




dijous, 6 de setembre de 2012

En el seu núm. de tardor, la revista Nature publica un petit comunicat, sense títol, en el qual s’afirma que el cel protector, amb un gest distret i lleuger, ha propiciat l'aparició sobre Can Moragues d’un microclima diferenciat de l’entorn.
Pel que sembla, una combinació de gasos poc usual i encara no ben determinada està possibilitant l’aparició de velles espècies que es donaven per extingides. No inconfessables però si acaronades en silenci durant temps, brollen antigues inclinacions amb un saludable aspecte. Esperem que posteriors observacions confirmin aquestes primeres impressions.
Fins aquí, en síntesi, la breu nota.
Posats en contacte amb la redacció de Nature, una veu que no s’ha volgut identificar, ens ha parlat de reunions de diferents generacions d’homes (genèric) (deixem les precisions per als bascos i les basques) al voltant d’objectes materials en desús, de trobades de gent per contemplar en silenci ordenades successions d’ombres i de valents oferiments de plata i or per tal d’atendre els gastos que tot això ocasionarà. I ens ha enviat aquestes fotos que ho testifiquen:






 





* * *

dijous, 2 d'agost de 2012



06moragues-retorn-marxal-enviar.jpg

09moragues-retorn-marxal-enviar.jpg

Crònica de la primera tobada
Del nostre corresponsal a la Selva

El proppassat dos d’agost, en una finca agrícola del terme de Riudarenes, es varen reunir un grup de persones de diferent edat i condició. El motiu de la trobada no era massa clar. Van ser convocats al voltant d’una idea escassament formulada, sense nom encara, pero d’apariència suggestiva.
Els promotors de la reunió no es varen presentar a l’acte, o en tot cas ningú els va poder identificar, i, malgrat que el tema de la reunió no es va enunciar mai de manera precisa, en tot moment es va respirar un clima d’unanimitat i els assistents van donar la impressió de estar il·lusionadament identificats amb l’imprecís projecte.
Per moments feia la impressió que els reunits intentaven escoltar les paraules que els temps canviants dipositen en el vent. (Tal una Pentecosta laica).
Desitgem que futures cròniques puguin descobir claredat i concreció en aquesta alegre i



* * *


dimecres, 18 de juliol de 2012
A l'ombra de quatre alzines, trepitjant i escoltant la finca, hem acordat (Ferran, Marc i Andreu) que, atès que la nostra sintonia comença a sonar uniforme, és l'hora de contrastar-la amb més gent, amb més voluntaris. I hem fixat el dijous 2 d'agost per a una primera trobada de voluntaris.




















* * *

divendres, 13 de juliol de 2012
En la trobada d'avui a la seu de la Fundació Emys, en Ferran i l'Andreu s'han adonat que ja feien tard a narrar què estava passant a can Moragues. I han decidit obrir un espai al bloc per no deixar escapar més fets, on hi cap la fotografia, el video, l'escriptura, qualsevol canal de crònica ocasional per a contrastar maneres de relatar les mateixes coses i esdeveniments. El quadern de bitàcola, vaja.

1 comentari:

  1. Dijous 2 d’agost:
    Em va agradar el ritme i la naturalitat de la trobada. Allò de passejar sense presses i de tant en tant, una aturada quan algú preguntava o demanava una informació concreta. L’última fotografia d’en Marçal m’agrada especialment. M’ha recordat la pintura “Il quarto stato” de Giuseppe Pellizza da Volpedo http://www.youtube.com/watch?v=hsBo3rN6Z1M&feature=related

    ResponSuprimeix