[Vista des de l'era un capvespre d'estiu (Argimon i Agudes); a primer terme, d'esquena, assegudes de costat al pedrís de l'era, una nena i una iaia]
veu de nena:
Saps on som?
Una pista, va: des d'aquí es veuen dues muntanyes...
veu de iaia:
Sí, són Argimon i les Agudes. Estan tan a prop, que sempre m'he cregut que es deien coses... les escoltem?
text sobreimpressionat:
canMoraguesMMXII + logo
[cerca de can Moragues 41° 50′ 18″ N 02° 42′ 03″ E pel Google Earth amb final a la façana]
veu Ferran:
Quan llaurava o pasturava, [Ferran passejant pels camps...] em venia sovint al cap el sentiment, quasi físic, d'estar en contacte amb antigues generacions de pagesos que havien convertit la terra geològica en una cosa humana. És en aquest sentit que considero que la reutilització de Can Moragues hauria de posar en relleu el treball i les raons que hi ha darrere de cada marge o cada construcció (per aprendre'n i continuar).
[Ferran als camps, pla curt mirant a càmera]Nosaltres hauríem d'ajudar que Can Moragues augmentés el nivell de consciència de si mateixa, nosaltres hauríem de ser un pas més en la reflexió que fa la terra. Convertir Can Moragues en un museu o en una representació seria una estafa.
veu Marc:
Can Moragues és la reminiscència de la vida pagesa, [Marc a l'era, amb Argimon al fons...] on la cultura amuntegada entre la deixalla descansa soterrada entre la pols i la humitat.
L’oportunitat que ens ofereix aquest espai és especial ja que no és només l’esquelet en forma de quatre parets i un sostre l’únic que en resta, barrejat entre la deixalla, sinó també bona part de la seva musculatura i òrgans vitals de funcionament: els horts, el bosc, els camins i, sobretot, la casa i el jardí.
[Marc a l'era, pla curt mirant a càmera]Can Moragues per a mi és l’oportunitat de vestir un projecte de futur que aprofiti el nostre coneixement passat, el d’aquesta cultura rural preindustrial, com a una de les moltes fonts de coneixement cap a un futur més sostenible a nivell econòmic, ambiental i social.
L’oportunitat que ens ofereix aquest espai és especial ja que no és només l’esquelet en forma de quatre parets i un sostre l’únic que en resta, barrejat entre la deixalla, sinó també bona part de la seva musculatura i òrgans vitals de funcionament: els horts, el bosc, els camins i, sobretot, la casa i el jardí.
[Marc a l'era, pla curt mirant a càmera]Can Moragues per a mi és l’oportunitat de vestir un projecte de futur que aprofiti el nostre coneixement passat, el d’aquesta cultura rural preindustrial, com a una de les moltes fonts de coneixement cap a un futur més sostenible a nivell econòmic, ambiental i social.
veu de iaia:
Ara que ja saps on som, t'hi esperem.
Si véns, conversarem i aprendrem plegats, petits i grans... Tenim moltes coses a fer, junts, a can Moragues.
veu de nena:
Va, vine, molarà!
text sobreimpressionat:
L'evolució d’un mas com a oportunitat d’aprenentatge col·lectiu
i de cohesió social
canMoraguesMMXII
http://canmoragues.blogspot.com.es/
[banda sonora: "Romanzo", d'Ennio Morricone]????????????
[crèdits]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada